El temps
Telèfon
This is an example of a HTML caption with a link

Informació útil / Història / El municipi / Arxiu fotogràfic / Fills il·lustres / Festes / Entitats / Publicacions

Història

  • Els orígens

    Història 1

    La primera referència documental certa és la del torrent de Mosterio, que figura a la carta de població de la Selva del Camp del 1164; el 1204 s'esmenta com a part integrant del terme de Reus "el loco ocato Mosterium". El 1565 es parla del Moster, forma que es manté encara viva i en ús en la tradició oral de la gent de la comarca, i el 1582 s'imposa ja la grafia Almoster. El 1204 el castlà de Reus, Benet de Bell-lloc, cedí les dues terceres parts del lloc a Bartomeu del Moster fent constar que formava part del terme de Reus. El mateix any sorgiren fortes topades entre els dos senyors, que forçaren el cambrer a imposar una concòrdia en la qual es reconeixia a Almoster el dret de tenir batlle propi, tot i que formaven un sol terme a canvi de pagar un tribut a Reus. Malgrat l'aparent entesa, la tibantor continuà fins que, el 1206, el cambrer adquirí la senyoria d'Almoster per compra. En extingir-se la cambreria el 1539, es renovaren els plets sobre Almoster i els de Reus firmaren una concòrdia, en la qual els primers reconeixien que eren una quadra edificada dins del terme reusenc; per aquest motiu, els d'Almoster haurien de pagar cada any una contribució única i total de 12 lliures, mentre que a canvi se'ls eximia d'haver de contribuir en qualsevol altra de les despeses col·lectives de Reus. La concòrdia fou plenament vigent fins al 1717, en què se suprimí en part, segurament com a conseqüència de l'aplicació de la Nova Planta borbònica, i en part continuà en ús fins al 1841. La pertinença d'Almoster al terme de Reus fou confirmada per l'arquebisbe Joan de Montcada el 1621. L'arquebisbe, que des de l'extinció de la cambreria era el senyor i baró del lloc, havia delegat en el batlle de Reus l'exercici de la jurisdicció civil i criminal.

    L'any 1512, amb motiu de la construcció de la Prioral de Sant Pere, Reus decidí obligar els ciutadans a complir el seu torn en la construcció de la Prioral, o a la penalització, en cas contrari, a pagar el jornal d'un substitut, segons una norma que inclogué també els habitants de Castellvell i Almoster, localitats sufragànies de l'església de Reus.


    Evolució històrica

    Història 2

    Almoster, on durant l'època medieval hi habità una comunitat jueva, fou un poble emmurallat; de l'estructura de defensa es conserva sols el record de tres portals en la toponímia. La primera referència demogràfica és del 1497, en què consta amb 12 focs, que havien passat a 18 el 1515, a 24 el 1553 i una altra vegada a 18 el 1563. Convé destacar que de manera primerenca és documentat el conreu de l'avellaner en el terme, ja el 1520, fet que potser explica el redreçament demogràfic del poble en el terme, ja el 1577 tenia 23 focs, 22 el 1663, 40 el 1680 i 47 el 1700. Producte d'aquest creixement pot ser l'autorització de l'arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta, del 16 d'abril del 1573, de tenir pila baptismal de l'església, enlloc d'haver d'anar a Reus, d'on era la sufragània, tot eludint les incomoditats i els perills que representava el fet d'haver de dur els nadons a Reus. L'arquebisbe ordenava al prior i als beneficis reusencs que anessin a batejar les criatures a Almoster. Una prova de la vitalitat del lloc podria ser la presència d'una certa activitat industrial, ja que la documentació de 1455 dóna dades d'una partida anomenada del Forn de la Vila i l'existència de paraires, documentada el 1619.

    Durant l'edat mitjana, el comú d'Almoster topà amb la Selva per qüestions de pasturatge i amb Reus per problemes d'aigua, per la qual cosa es feren pactes el 1428 i el 1480. Almoster formà part de la Comuna del Camp almenys des del 1547 i s'hi mantenia l'agost de 1710, quan es reafirmà com a partidari del rei arxiduc Carles d'Àustria.

    El desembre de 1527 fou l'escenari d'una història tràgica. Els bandolers raptaren Andreu Pàmies i el seu mosso, ambdós d'Almoster, que foren duts a un mas del terme de l'Albiol. Allí, els malfactors decapitaren el mosso i trameteren el cap dins d'un cistell que feren portar al poble per l'amo del mas on s'havien refugiat. Després, possiblement per no haver cobrat el rescat sol·licitat, mataren també Pàmies.

    Història 3 No es té cap notícia del ressò de les guerres del segle XVII al poble, però el 1625 demanaven 6 arcabussos per poder participar en la defensa de la terra contra possibles enemics o atacs forans en l'acompliment de l'ordre reial d'armar la comarca. Aleshores el pes econòmic de la ramaderia degué ser important, ja que el terme era creuat per la carrerada de Prades, que hi tenia corrals. El creixement demogràfic també es mantenia. El 1708 hi consten 41 cases, 68 el 1719, 75 el 1763 i 84, cinc de les quals exemptes de tributar, el 1787. Aquest any l'església tenia ja la consideració de parròquia. El 1717 hi habitaven 3 cavallers. Durant tot el segle XVIII, Almoster es mantingué sota la jurisdicció de l'arquebisbe. Durant el segle XIX es produïren fortes oscil·lacions demogràfiques: 530 habitants el 1830, 621, el 1842; 493, el 1844, en una reculada impossible de justificar; 535, el 1860 i 412, el 1897, en un retrocés atribuïble segurament als ressons de la fil·loxera.

    El 1848, segons Madoz, tenia els carrers en molt males condicions, una bona deu d'aigua i s'hi cercaven mines al Puig d'en Cama. Els únics excedents agrícoles que produïa eren el vi i les avellanes. Hi havia tres molins d'oli. Es parla també d'una mina de plom, però no hi ha cap referència de la bòbila esmentada ja el 1445.

    En entrar al s. XX es produïren constants oscil·lacions en el nombre d'habitants, 455, el 1900; 385, el 1920, i anaren després caient fins als 291 el 1950, en què s'inicià un altre redreçament que portà als 415 el 1970, 384 el 1985, fins arribar als 687 el 1997, amb 352 cases. Actualment hi ha quatre nuclis de població: Almoster, Puntarrons, Urbanització Picarany i Urbanització Castellmoster.

    Bibliografia històrica (foto llibrealmoster.jpg)

    Títol: Almoster: una memòria del poble
    Autor: Antonieta Prats i Sobrepere
    Edita: Carrutxa, 2001


    Podeu consultar el reportatge gràfic d'aquesta darrera publicació fent clic al següent enllaç:
    (accés a l'arxiu fotogràfic històric)

Notícies

  • APROVAT PROVISIONALMENT EL PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

    L'últim pas abans de l'aprovació definitiva

    5/07/2017

    EL ple ha fet l'aprovació provisional de POUM. Aquesta aprovació suposa la resolució de les al·legacions que es van... [+]

  • Nova línia d'autobús interurbà a La Selva del Camp

    Començarà el 5 de juny i hi haurà dues expedicions a la tarda, d'Almoster a la Selva del Camp

    2/06/2017

    Després d'anys de sol·licitar-la s'ha aconseguit que entri en marxa una nova línia d'autobús que uneix Almoster amb... [+]

Veure totes les notícies >>

Col·laboradors